GLAUCOMA: PREVENCIÓ I DETECCIÓ

09/03/2020

És molt important sotmetre’s a una exploració ocular completa cada dos anys a partir dels 40, i cada any a partir dels 50.

Per tal de poder descartar o detectar un possible glaucoma cal realitzar les següents proves:

1. Fons d’ull i retinografia
Mitjançant un registre fotogràfic del nervi òptic es poden avaluar els possibles canvis en el temps causats per aquesta patologia. Per a que ens entenguem, es tracta de fer una fotografia que ens permet veure l’ull per dins.

2. Campimetria
Aquesta prova determina el camp de visió, és a dir, l’amplitud de visió que tenim. Ja que el glaucoma el redueix, l’avaluació del camp esdevé una prova de gran importància per a detectar-lo i per controlar la seva evolució.

3. Tomografia de coherència òptica (OCT)
La OCT és un estudi d’imatges no invasiu, semblant a la retinografia però molt més complet ja que ens permet fer un tall transversal de la retina podent avaluar totes les seves capes. Aquesta prova és la més eficient per a poder detectar i tractar el glaucoma així com altres malalties de la retina.

4. Estudi de l’angle irido-corneal
L’angle irido-corneal és una petita zona de drenatge per on surt el 90% de l’humor aquós. Si aquest és més estret o queda parcialment o totalment obturat les opcions de tenir glaucoma augmenten considerablement. En certs casos, practicant un petita intervenció làser es redueix el risc.

5. Tonometria
Consisteix en la mesura de la pressió intraocular. Es considera normal fins a 17mmhg. Els valors més alts no són necessàriament patològics però s’han de controlar més.

És molt recomanable efectuar revisions completes, ja sigui a l’òptica com a l’oftalmòleg per tal de controlar de forma periòdica tots aquests valors. Al tractar-se d’una malaltia silenciosa, sense dolor, és molt difícil detectar els símptomes i quan ho ferm, habitualment és massa tard i ja no és recuperable. Cal tenir clar que un cop iniciada la malaltia no hi ha retrocés, només es pot pal·liar i retardar la seva evolució.